viernes, 17 de abril de 2015

Ya estamos en Guinea Ecuatorial

Ya estamos en nuestro destino, ya he visto la escuela Balmes-Bata y a los niños, y mirando los ojos de estos niños he entendido todavía con más fuerza lo que hago aquí.
Sólo explicarles que la gente de España pregunta por ellos y quieren saber que hacen, han abierto todos los ojos como nunca había visto hasta ahora. Estaban ellos como si hubiera llegado una persona de otro planeta, decían: ¡¡un blanco!! ¡¡un blanco!! y yo me quedaba con su expresión de perplejidad al conocer que hay gente en el mundo que se preocupa por su vida.
Pedro siempre habla de que Okume es un proyecto de ilusión y hoy lo veía tan claro: tanto en los niños como en la gente de España.  
Mañana iremos a ver bien las instalaciones, hacer fotos y preparar ya el campo de fútbol.
Hoy pensaba en la escuela, se acabaron las Jornadas Deportivas del Balmes L'Hospitalet. Ellos allí y yo aquí, todos por Okume y todos con ilusión. Intentamos hacer un mundo más justo? Realmente tratamos de ayudar a la gente con menos recursos, o lo que queremos es llevarnos algo positivo de aquí? Yo creo que ambas cosas, la una no quita a la otra. De hecho, creo que es más fácil llegar a la gente de aquí que tienen poco, que a los europeos que "lo tenemos todo".
Conseguiré mis propósitos? de momento, cuando he dicho que harían un dibujo para el Balmes L'Hospitalet, su ilusión llegaba a todos los rincones del aula.

Eduard

-----------------------------------------------------------------------
Ja estem al nostre destí, ja he vist l’escola Balmes-Bata i als nens, i mirant els ulls d’aquests infants he entès encara amb més força el que faig aquí.
Només explicar-los que la gent d'Espanya pregunta per ells i volen saber que fan, han obert tots els ulls com mai havia vist fins ara. Estaven ells com si hagués arribat una persona d’un altre planeta, deien: ¡¡un blanco!! ¡¡un blanco!! i jo em quedava amb la seva expressió de perplexitat al saber que hi ha gent al món que es preocupa per la seva vida.
El Pedro sempre parla de que Okume és un projecte d’il·lusió i avui ho veia tan clar, però en tots, en els nens i amb la gent d'Espanya. Demà anirem a mirar bé les instal·lacions, fer fotos i preparar ja el camp de futbol.
Avui pensava en l’escola, s’han acabat les Jornades Esportives del Balmes L'Hospitalet. Ells allà i jo aquí, tots per Okume i tots amb il·lusió. Intentem fer un món més just? Realment tractem d'ajudar la gent amb menys recursos, o el que volem és portar-nos alguna cosa positiva d’aquí? Jo crec que ambdues coses, una no treu l’altre. De fet, crec que és més fàcil arribar a la gent d’aquí  que tenen poc, que els europeus que "ho tenim tot".
Aconseguiré els meus propòsits? de moment, quan he dit que farien un dibuix pel Balmes L'Hospitalet, la seva il·lusió arribava a tots els racons de l’aula.

Eduard





No hay comentarios:

Publicar un comentario