Economia, economia,
maleïda economia diuen molts alumnes segurament quan arribo, sobretot els del
CAS (Curs d'Accés a Grau Superior) que pensen de què serveix.
Expliquem que una
bona administració és necessària per saber quins diners entren i surten i com
cal repartir. I algú planteja, i què té això a veure amb Okume AZ? Amb el teu
viatge a Guinea? Doncs segurament ens mou la col·laboració, però us puc
assegurar que al final intervé l’economia. Perquè per fer una escola fan falta
diners en materials i en mà d’obra, les
mestres tenen un sou que ha de ser satisfactori, cal mantenir-ho tot i complir
uns estàndards de qualitat i al final això són diners.
Si, maleïts diners,
tan de bo no hi hagués relació entre educació i diners, però la moneda està
present en tot moment en la nostra vida. Ens cal per comprar menjar, pagar un
pis o el que sigui i quan no hi és, és quan les famílies tenen fam.
Ahir una nena va
arribar a l’escola ja malalta, patia de paludisme, estava vomitant i veient la
situació vaig optar per portar-la a casa, l’escena, encara que era l’esperada,
no va deixar-me de sorprendre: un camí de terra on sortien petits rierols de
les cases, és a dir, allà on es barregen les aigües fecals, casetes de fusta,
fosques, molta pudor i una dona intentant vendre com si fos un gran producte
uns tomàquets que us puc assegurar que cap de nosaltres se’ls menjaria.
És per això que
estem aquí, aquests nens els hi hem de donar un millor futur que el que tenen
els seus pares, i per això nosaltres tenim una eina, la més poderosa del món,
que és l’educació, amb educació podem canviar vides, podem modificar futurs que
semblen ja escrits. Masses nens moren en
el món per falta de menjar o per agafar qualsevol infecció.
Economia, cal
aprendre? Evidentment, és la ciència que administra els recursos, fixeu-vos: Espanya
es troba en crisi econòmica i el preu del petroli és molt car, ara comença a
recuperar-se i un dels motius és la baixada del preu d’aquest. Pel contrari,
Guinea, que en produeix, aquesta baixada de preu està causant una gran crisi.
La nostra recuperació, la seva perdició, la riquesa mundial és la mateixa, el
que canvia és en quines mans està. I sincerament, qui se’n recorda en el món
occidental del fet que hi ha nens desnodrits? Totes les vides són iguals però a
vegades tinc la sensació que hi ha alumnes de primera i de segona categoria. No
és pel color de la pell, és per molt més.
Tan de bo pogués
arribar a vosaltres, tan de bo poguéssiu veure amb els vostres ulls,
perquè estic segur que tots faríeu un
esforç, cadascú amb el que té, perquè veure els ulls grocs d’una nena
desnodrida en una casa de fusta on la pudor no et deixa respirar, et fa veure
que el món l’hem de canviar, i això només pot néixer en nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario