Oportunitats

Des de Bata vaig pensant en els alumnes de tercer, demà és el dia que tenen més hores amb mi, sobretot aquells que jo sóc el tutor (3r A)  i que a sobre fan emprenedoria.

La feina o la tens o la fabriques, és per això que s’estudia aquesta matèria però realment, què és un emprenedor? Aquests dies estic en un lloc, com també la nostra escola que és fruit de l’emprenedoria. En el fons ningú ens va demanar que vinguéssim aquí, vam ser nosaltres que de forma lliure vam pensar que hi volíem anar i ens vàrem llençar a la piscina.

Et llences perquè hi creus, perquè saps que l’única diferència entre ells i nosaltres és allà on hem nascut, la resta són estereotips, que si un es negre o l’altre blanc.. etc. La realitat és que quan neixes en un país com aquest, el que no tens són oportunitats. En els països occidentals les podem aprofitar o no, en el sud, en canvi, no hi són. I nosaltres creem oportunitats, perquè és així com podem transformar el món.

Us puc assegurar que aquí no m’acabo la feina entre els alumnes i reunions, em falten hores i no cal que ningú em digui que he de fer. Un mateix la feina se la busca i us asseguro que la trobes. A vegades cal ensenyar els altres a treballar així, sense esperar que et diguin el que has de fer, perquè si has d’esperar, potser algú ja l’haurà fet o potser encara pitjor, no es farà mai. Si ens haguéssim esperat a que ens cridessin potser no haguéssim sortit mai de les nostres llars i mai hagués viscut l’experiència que estic sentint.

Avui pensava en els alumnes de 3 ESO A del que sóc tutor, he comentat vàries vegades les intel·ligències múltiples de Howard Gardner. Quan comento que moltes vegades diem que una persona és llesta o tonta basant-nos en les intel·ligències matemàtica o lingüística, abandonant altres com la musical. Hi ha gent que no ho entén i considera que sortint de l’assignatura de música és impossible fer-la servir. Jo sempre fico l’exemple de les taules de multiplicar que molts les vàrem aprendre cantant. Avui he vist com els alumnes de Guinea de preescolar sabien els rius del seu país gràcies a una cançó... preguntem avui els rius de Catalunya? Potser ens trobarem alguna sorpresa.  Avui em plantejo, quin és el país desenvolupat? Avui m’han donat una lliçó pedagògica.

A més, avui també he vist com els nens arriben a l’escola, juguen i fan files i fins i tot petits exercicis de saltar etc. i acaben cantant l’himne del país i de l’escola. Molts consideraran això d’una altra època, potser sí, però per a què ho hem canviat? Per no fer res. Creieu que un noi a una aula pot entrar directament sense relaxar-se? (molts escolten música que ajuda a l’alteració neuronal) o altres sense despertar-se? No sé si l’exemple de les files és bo o el de l’himne o dels salts i la marxa a la classe, però potser el “d’entrar i va comencem” ja us asseguro que no. Potser abans de treure un sistema haurem de veure si ens quedem amb alguna cosa millor.  Jo he vist bé als nens i es fiquen a treballar.

Jo que creia que donaria lliçons pedagògiques... i potser que alguna hauré de donar però de moment ells una (o fins i tot dues, ja m’han donat).

Aprofito per dedicar aquest escrit als alumnes de Tercer, recordant-los que al facebook d’okume trobaran més fotos i vídeos d’aquest camí que estic realitzant i que us animo que ho compartiu perquè ens podem sentir orgullosos, tots els que coneixem Okume, de la feina que estem fent.